És que em faig patir,
a l'intentar dormir,
només penso en aquella nit.
La gespa al nostre llit,
el teu braç de coixí,
les estrelles marcant la fi.
No volia que fos tan veloç,
que almenys durés per després d'agost,
que em canteixis contes d'amor.
Però hem hagut de ser amors testiu,
t'endavant juntint els camins,
un dia despertis, pensis en mi.
Tornem a la gespa, besem-nos fins ben tard,
la nit no s'acaba si no ens fem mal.
Les flames són eternes, copiem-les, sanem-les,
pedurem tant com el record del mar.
El sol trenca la nit,
el gall fa el seu crit,
tothom avança, segueixo aquí.
De
nit em treus la son,
ja no dibuixo flors,
ni estrelles,
només pors.
I jo com puc volia seguir,
vida fàcil tu i jo en aquell llit,
però res dura,
tot és finit.
Que hem hagut de ser amors testiu,
t'endavant juntint els camins,
un dia despertis, pensis en mi.
Tornem a la gespa,
besem-nos fins ben tard,
la nit no s'acaba si no ens fem mal.
Les flames són eternes, copiem-les, sanem-les,
pedurem tant com el record del mar.
Sa poder al fred no és hivern.
Sa poder al fred no és hivern.
Sa poder al fred no és hivern.
Sa poder al fred no és hivern.
Sa poder al fred no és hivern.
Sa poder al fred no és hivern.
Tornem a la gespa,
besem-nos fins ben tard,
la nit no s'acaba si no ens fem mal.
Les flames són eternes, copiem-les, sanem-les,
pedurem tant com el record del mar.