Pensa en mi,
menuda,
pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin del matí.
No et faré
més tevi el fred
ni més dolç el cafè amb llet,
però pensa en mi,
menuda, pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou,
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
Porta'm
brodat a la teva brusa o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm de les teves arrecades,
volta'm amb els teus anells i
deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas,
deixa'm hi anar,
menuda,
i encén la cara.
Porta'm brodat contra el poema que
llegeixes de mà.
Va
de dorat,
mandrosa, la ciutat.
Quan marquin l'hora i obris les finestres
del despatx i t'esplorcis els ocells,
que fan niu els teus cabells, et tio el cor,
que l'ocell llengua aviat mà.
Ells em duen a l'esploma somnis i batecs,
quan colpegen els meus vidres els seus vecs.
I em compten l'història blanca i menuda,
que entre quatre parets es marxa.
Lliuren que es mor la primavera,
quan no pot anar de facet.
I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa'm hi anar, i menuda,
i entre goig i pena.
Tenim encara el camí amb els teus ocells,
per
volar-lo tu i jo.