Som-hi.
Ring, ring, aquella zoi,
no t'adones que això és un joc,
i cal acabar-ho de seguida.
Hey, escull-me, creu-te,
et perdrais la nit amb la càmera,
quan vaig entrar a la teva casa.
Potser t'he donat una mica massa,
per desgràcia,
però finalment,
m'he sentit prou.
Ara m'adones,
tu agafes el llibre,
escoltes coses que a la taula de la vila es parlen,
i no ets tan dolent, no recordo mai.
Però així és com és el joc.
Calla-me quan vulguis, o no calli quan vulguis.
Sé que t'esperaries a fora,
perquè la casa és lliure.
Sembla que ets igual.
Ara m'adones,
tu agafes el llibre,
escoltes coses que a la taula de la vila es parlen,
i no ets tan dolent,
no recordo mai.
Però així és com és el joc.
I ara,
vaig a l'ascens,
quan jo no puc fer errors.
Quan ara m'adones,
tu agafes el llibre,
escoltes coses que a la taula de la vila es parlen,
i no ets tan dolent, no recordo mai.