Estimat demà, per tu va aquesta carta.
T'escric des del passat per recordar-te.
El que voldré llegir quan demà tot pesi.
Tot el que vull que mai més no se'm passi.
Vull tornar a sentir-me bé si em sento fràgil.
Vull tornar a saber tornar.
Vull fer-ho fàcil.
Vull saber acceptar tot el que vingui.
Vull compartir tot el que tinc,
tingui el que tingui.
Vull ser com és el mar.
Vull fer-me líquid.
Sobrevalorar de l'opinió del crític.
Vull sobrevolar la por de deixar-te fer sense judicis.
Llançar-me al buit, al precipici.
Però qui soc jo quan ningú em mira?
Silenci.
Respira.
Sense rum,
sense nord,
sense fum,
sense el seu or,
sense cap brúixola si no és a dins del cor.
Volec que no moguis com voler-me mor.
Sense rum,
sense nord,
sense fum,
sense el seu or,
sense cap brúixola si no és a dins del cor.
El món que avui només vol exprimir-me,
però al final jo vull poder curar-me els meus mals.
Jo vull ser com el mar quan tot cremi.
Jo vull tornar a ser un nen que no es
cregui tots els seus eterns finals.
Jo vull poder curar-me els meus mals.
Jo vull ser com el mar quan tot cremi.
Jo vull tornar a ser un nen que no es
cregui tots els seus eterns finals.